Capítol 3

Feia fred. Feia més fred que quan havia sortit de casa. El cel estava tapat i segurament no tardaria gaire a nevar. L'any nou havia portat un temporal que feia anys que no veien a Barcelona. Ja feia una setmana que nevava cada dia. No eren grans tempestes, però servien per a deixar uns quants dits de neu sobre els carrers de la ciutat.
En Toni va enfilar el carrer Princesa fins a la meitat, on va girar a l'esquerra, després a la dreta, una altra vegada a la dreta i, finalment, es va plantar davant d'una porta de fusta, construïda per sota el nivell del carrer, on quatre escalons deformats i unes lletres de neó de color blau que posaven "La Maison du Blues", et donaven la benvinguda.
El local no era molt gran. Abans d'entrar a la sala principal del bar, s'havia de passar per una habitació petita on hi havia el guardaroba. A penes hi havia llum. Només dues làmpades petites, una a cada banda de la porta, il·luminaven l'estança. Com que encara no era l'hora d'obrir, en Samuel i la Marta parlaven sense preocupacions, un a cada costat del taulell del guardarobes. En Samuel era un noi d'uns quaranta anys, de casi dos metres d'altura i amb pinta d'armari empotrat. Havia arribat del Senegal cinc anys enrere amb un visat de turista degudament falsificat. Va tenir la sort d'enamorar-se d'una senyora catalana que tenia quinze anys més que ell. Ja feia tres anys que treballava de porter al bar. Era molt eficient en la seva feina, bàsicament perquè ningú s'atravia a portar-li la contrària. La cara sèriosa i impertorbable, l'abric llarg fins els peus i l'arrecada grossa i daurada que li penjava de l'orella esquerra, feien treure les ganes de marder a qualsevol.
La única persona que li arrencava un somriure de tan en tan era la Marta. Era una noia petitona, de pell blanquíssima i ulls negres. S'encarregava del guardaroba i era la protegida d'en Samuel. Qualsevol client que, ja sigui per l'alcohol o per falta d'efecte, s'atravia a molestar-la una mica, sortia volant per la porta automàticament.
- Buenas noches Toni! Qué tal tu saxofón? - va preguntar, com cada nit, en Samuel.
- Com sempre Samuel, brut i desafinat. - va contestar en Toni, treient-se el barret i la bufanda. - Heu vist el jefe? Necessito parlar amb ell.-
- L'he vist fa una estona al seu despatx, però crec que està reunit amb una gent. - Va dir la Marta.
- Ok, gràcies. - va concloure en Toni, traspassant la porta que donava accés al local.